dimarts, 26 octubre de 2010

EL REBOST DE L'ESQUIROL


El dilluns l’esquirol surt del seu niu.
I paf! Una fulla groga li cau a sobre.
- Ui, quin mal! Ui quina gana! Em menjaria un bon munt de avellanes.
I tal dit, tal fet.
Fa tres bots per aquí, fa tres bots per allí i troba tot d’avellanes. En cull una, dues, tres… en cull set.
I es troba amb uns ulls que se’l miren ben de dret.
És un nen que ha anat d’excursió amb la classe. L’esquirol no sap què fer. Però darrera d’aquell nen n’hi ha un altre, i un altre, i un altre fins a trenta. I l’esquirol s’espanta tant que, arreplegant les set castanyes, fa un bot a la dreta, fa un bot a l’esquerra i s’amaga en el seu niu. Té tanta por, que ni esma no té de menjar.
Pensa: “Ja menjaré demà”
I amaga, ben amagades, les avellanes al rebost.

El dimarts, l’esquirol surt del seu niu. I paf! Li cauen a sobre dues fulles grogues.
- Ui, quin mal! Ui, quina gana! Em menjaria….em menjaria un bon munt de pinyons.
I tal dit, tal fet.
Fa tres bots per aquí, fa tres bots per allà i troba una pinya plena de pinyons. N’agafa una, dues, tres…n’agafa set.
I es troba amb uns ulls que se’l miren ben de dret.
És un home que ha anat a buscar bolets amb un cistell.
L’esquirol no sap què fer. Però darrera d’aquell boletaire n’hi ha un altre, i un altre, i un altre fins a deu.
I l’esquirol s’espanta tant que, arreplegant els set pinyons, fa un bot a la dreta, fa un bot a l’esquerra, i s’amaga en el seu niu. Té tanta por que ni esma no té de menjar.
Pensa:”Ja menjaré demà”
I amaga, ben amagats els pinyons en el rebost.

El dimecres, quan l’esquirol surt del seu niu li cauen a sobre tres fulles grogues.
. Ui, quin mal! Ui quina gana! Em menjaria…em menjaria un bon munt d’aglans.
I dit i fet. L’esquirol va amunt i avall fins que troba una alzina carregada d’aglans.
En pren set, i es troba amb uns ulls que se’l miren ben dret. És un home que ha anat a fer llenya amb la destral.
L’esquirol no sap què fer. Però el llenyataire comença a donar cops a l’alzina amb la destral, i l’esquirol s’espanta tant, que arreplegant els set aglans, fa un bot a la dreta, fa un bot a l’esquerra i s’amaga en el seu niu. Té tanta por que ni esma no té de menjar.
Pensa: “Ja menjaré demà”
I deixa, ben endreçats, els aglans en el rebost.

El dijous, sortint del niu, li cauen quatre fulles grogues a sobre, i pensa:
“Ui quin mal! Ui quina gana! Em menjaria, i ben de gust, un bon munt de nous. I ja em teniu l’esquirol corrent i botant fins al peu d’una noguera. Fa un bot, s’hi enfila, i abasta set nous.”
I aleshores veu dos ulls que se’l miren ben de dret. És un home que ha sortit a caçar amb la seva escopeta. L’esquirol no sap què fer. Però quan el caçador veu l’esquirol, agafa l’escopeta i apunta, amb molta cura, cap a ell. L’esquirol s’espanta tant, que arreplegant les set nous se’n va cuita corrents cap el niu.
Té tanta por que ni esma no té de menjar.
Pensa: “Ja menjaré demà”.
I deixa les nous en el rebost, ben guardades.

El divendres, quan surt del niu, li cauen a sobre cinc fulles grogues.
- Ui, quin mal! Ui, quina gana! Em menjaria, i ben de gust, un bon munt de grans de ginebró.
L’esquirol se’n va corrents al mig del bosc, i es troba un munt de grans de ginebró. Però en aquell moment veu uns ulls que se’l miren ben dret. És un home que treballa al mig del bosc fent carbó amb tota la colla. És un carboner. L’esquirol no sap què fer. Es sent olor de fum que surt de la carbonera, i les veus ronques dels altres carboners i les cares i les mans negres.
I l’esquirol s’espanta tant, que arreplega els set grans de ginebró, i fuig corrents fins al seu niu. Té tanta por que ni esma no té de menjar.
Pensa: “Ja menjaré demà”.
I cuita corrents a desar els set grans de ginebró en el seu rebost.

El dissabte, tot just sortint del niu li cauen a sobre sis fulles grogues. I l’esquirol es grata la panxa i pensa: “Ui quin mal! Ui quina gana!. Em menjaria, i amb molt de gust, un bon munt de castanyes.”
Tot fent bots, l’esquirol s’enfila a un castanyer i agafa les set castanyes. Quan ha agafat la setena castanyes es troba amb dos ulls que se’l miren ben de fit a fit.
És un noi que ha anat amb la moto a passejar pel bosc, avui que és dissabte. I se sent el motor de la moto que fa -brooom!¡broooom! el soroll de la ràdio que fa -lalalalabuum xim xim!
L’esquirol no sap què fer. Però el motorista clava una embranzida amb la moto i desapareix bosc enllà. L’esquirol s’espanta tant que, cametes ajudeu-me, cap al niu hi falta gent!
Té tanta por que ni esma no té de menjar.
Pensa: ”Ja menjaré demà”. I arrenglera, ben arrenglerades, les castanyes al rebost.

I avui és diumenge. L’esquirol surt del seu niu i li cauen a sobre:
Una, dues, tres, quatre, cinc, sis i set fulles grogues.
L’esquirol pensa: -Set fulles grogues, això és la tardor! Avui és diumenge i em menjaria…

-         Set avellanes
-         Set pinyons
-    Set aglans
-         Set nous
-         Set grans de ginebró
-         Set castanyes
-         I set…., però quan anava a menjar-se’ls diu: - Uaaah! Em comença a venir son. Prou menjaria, si no tingués tanta son. I diu: -Com que ja ha arribat la tardor! Saps què? Ja menjaré a l’hivern! I es posa a dormir al seu niu sense ni mirar el seu rebost, tant ben proveit com el tenia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada